deila
nafnorðkvenkyn
u. f. disagreement, a contest, often as a law term, law contest (laga-deila, þing-deila), Nj. 90, Fms. i. 68, iv. í 19, 198, vi. 136, viii. 146, Sturl. i. 105, Eg. 367, Rd. 304, Ld. 204.
COMPDS: deilugjarn, deilumál, deiluvænligr.