valdur
lýsingarorð
sem veldur e-u, orsakar e-ð
vera valdur að <slysinu>
hún var völd að árekstri þriggja bíla
Frumstig
Karlkyn
Kvenkyn
Hvorugkyn
Nf.
valdur
völd
valt
Þf.
valdan
valda
valt
Þgf.
völdum
valdri
völdu
Ef.
valds
valdrar
valds
Karlkyn
Kvenkyn
Hvorugkyn
Nf.
valdir
valdar
völd
Þf.
valda
valdar
völd
Þgf.
völdum
völdum
völdum
Ef.
valdra
valdra
valdra
Karlkyn
Kvenkyn
Hvorugkyn
Nf.
valdi
valda
valda
Þf.
valda
völdu
valda
Þgf.
valda
völdu
valda
Ef.
valda
völdu
valda
Karlkyn
Kvenkyn
Hvorugkyn
Nf.
völdu
völdu
völdu
Þf.
völdu
völdu
völdu
Þgf.
völdu
völdu
völdu
Ef.
völdu
völdu
völdu