GIRNA
sagnorð
d, [Ulf. gairnjan = ἐπιποθειν; A. S. girnan; Engl. to yearn], to desire, in act. used impers., e-n (acc.) girnir til e-s, 655 xxxviii. 11; cp. fýsa.
II. reflex. girnask, to desire (personally), Stj. passim, Sks. 105, 623. 21. Fs. 4: absol., Fms. i. 262, Sks, 152, Band. 3, Bs. 1. 691, v. l.