skall
nafnorðhvorugkyn
or skal, n., qs. skvall, dropping the v, a squall, noise; skal ok kliðr, Mork. 100; menn heyrðu skall mikit ok óp djöfla ok íll læti, Barl. 178.
2. plur. sköll, mocking, derision; við sköll þau er Páli þótti gör at sér, Sturl. ii. 46.