æfinligr
lýsingarorðæfin-ligr
adj. (euenligr, Stj. 7), everlasting, Fms. x. 114, Stj. 46, 279; land ok þegna ok æfinligan skatt, Fms. x. 114; chiefly in a secular sense, eilífr being used in a spiritual and eccl. sense.
2. lasting for life; skal sú skyld vera æfinlig, ok svá eigi síðr eptir þinn dag, Fær. 25.